Consells del teu pediatra


El bolquer

Els millors bolquers per als nounats són els d’un sol ús, els avantatges principals dels quals és que sempre es mantenen secs, porten una cinta adhesiva al lateral i una goma a la zona de la cintura i les cuixes per assegurar un ajust màxim.

Ara bé, malgrat que la majoria de pares prefereixen aquests bolquers perquè són molt còmodes, n’hi ha que s’estimen més fer servir els de roba (perquè són més econòmics o perquè pensen que són més ecològics).

Al mercat hi ha bolquers de roba de moltes formes i mides diferents. Els tradicionals sovint van plegats  de forma quadrada, i cal fer servir agulles imperdibles perquè quedin fixats a la posició adequada. Els més moderns es poden ajustar tal com ho fan els bolquers d’un sol ús i es tanquen amb vetes adherents o amb fermalls. Una altra varietat de bolquers de roba són els que tenen accessoris, com ara un forro absorbent, o els dobles, que proporcionen una protecció nocturna addicional, o els que eviten les pèrdues d’orina.

Avui dia, també hi ha els bolquers que s’han dissenyat especialment per a l’aigua, amb els quals la criatura es pot banyar a la piscina o la platja sense que el bolquer perdi les propietats originals.

Es creu que el millor moment per treure el bolquer és entre els dos anys i els dos anys i mig (sempre, abans de l’escolarització, és a dir, dels tres anys). Sovint molts pares s’esperen a que arribi l’estiu per fer-ho, tot i que si el temps de retirar el bolquer no coincideix amb el període estival no cal esperar que arribi el bon temps per treure’l.

Quan ja s’ha decidit treure el bolquer, és aconsellable anar amb el nen a comprar un orinal i deixar que triï el que més li agradi mentre se li explica per a què serveix i de quina manera es fa servir. A més, també se li ha d’explicar  que, com que ja és gran, el bolquer només el farà servir a la nit, quan vagi a dormir, i que durant el dia haurà de fer les seves necessitats a l’orinal.

Un exemple perquè l’infant pugui associar millor l’orinal amb les seves necessitats és fer la rutina següent:

  • Treure-li el bolquer just quan s’aixequi al matí i fer-lo estar immediatament uns 30 minuts a l’orinal.
  • Repetir aquesta operació al cap d’una hora, abans i després de sortir a passejar, i després dels àpats principals.
  • Posar-li el bolquer abans de fer la migdiada.
  • Treure-li el bolquer després de fer la migdiada i fer-lo seure una altra vegada a l’orinal.
  • Fer-lo seure una altra estoneta a l’orinal abans i després de sopar.
  • Posar-li el bolquer net abans d’anar a dormir.

Quan la criatura ja controli el pipi durant la migdiada, és aconsellable esperar-se uns quinze dies abans de treure-li el bolquer definitivament.

La dermatitis del bolquer és una erupció localitzada a la zona on es col·loca el bolquer –per això s’anomena d’aquesta manera– que pateixen força sovint els nadons de 4 a 15 mesos, la incidència de la qual és més elevada quan comencen a menjar aliments sòlids. Aquesta dermatitis acostuma a provocar sobretot eritemes (envermelliment de la pell, d’un color vermell brillant), i també irritacions i ulceracions amb una picor intensa i un malestar constant, la qual cosa fa que el nadó estigui irritable tota l’estona.

La dermatitis del bolquer, si dura més de tres dies, pot ser conseqüència de la sobreinfecció de les lesions derivades de la parasitació secundària d’un fong denominat Candida albicans. Aquest fong és molt comú entre les criatures, ja que normalment viu en ambients on hi ha un excés d’humitat com el que es crea dins d’un bolquer. Altres causes que poden afavorir la dermatitis són:

  • Descens de les defenses (per prendre antibiòtic, tant el nen com la mare).
  • Processos diarreics.
  • Presència de femtes àcides i d’amoníac a l’orina.
  • Bolquers que freguen i irriten la pell constantment.
  • Reaccions al·lèrgiques davant dels detergents amb què es renten els bolquers de roba.

El millor tractament per evitar aquesta dermatitis és prendre una sèrie de mesures preventives. Per a això, cal seguir aquests consells:

  • Netejar-se les mans abans i després de canviar el bolquer.
  • Canviar sempre el bolquer després de les deposicions.
  • Netejar la zona o l’àrea on es posa el bolquer, sobretot la zona genital i anal, amb delicadesa; mai no s’ha de fregar fort la pell ja que la situació empitjoraria.
  • Cal netejar la zona amb aigua i un apòsit de cotó.
  • Mai no s’ha de fer servir cap apòsit o drap amb alcohol ni perfum, ja que ressequen la pell, ni tampoc s’han de posar pólvores de talc, per evitar que el nadó les inhali.
  • S’han de fer servir pomades protectores per ajudar a prevenir o curar les erupcions. És aconsellable consultar quins productes són els més adequats al pediatra, la infermera o el farmacèutic.
  • Cal tenir present que les cremes a base d’òxid de zinc actuen de barrera protectora contra la humitat i alleugen les erupcions lleus.
  • És recomanable deixar el nadó sense bolquers durant una estona cada dia, tombat sobre una tovallola o un drap.
  • A l’hora de posar-li el bolquer, s’ha de deixar una mica folgat perquè l’aire hi passi a través.
  • Els bolquers superabsorbents mantenen la pell de la zona més seca i la protegeixen de les infeccions.
  • Si es fan servir bolquers de roba, s’han de rentar a banda (sense barrejar-los amb cap altra peça de roba). Sempre s’han de fer servir detergents sense perfum, i cal esbandir els bolquers almenys dues vegades per eliminar tot el sabó.

La dermatitis del bolquer acostuma a respondre bé al tractament bàsic; això no obstant, cal parlar amb el pediatra si l’erupció:

  • Dura més de dos o tres dies.
  • S’estén per l’abdomen, l’esquena, els braços o la cara.
  • Va acompanyada de febre.
  • És dolorosa, presenta un color vermell viu o si han sortit butllofes a la zona.