Consells del teu pediatra


Desenvolupament dels 0 als 3 anys

En un control pediàtric es considera molt important valorar el creixement i el desenvolupament de la criatura perquè tant la mida com el pes n’indiquen l’estat de salut. Això no obstant, cal tenir en compte que entre les criatures hi ha una lleugera variabilitat en funció de la maduresa del sistema nerviós central de cada una i també de l’ambient en què viuen. D’altra banda, és important tenir en compte que cada infant va assolint ítems de desenvolupament de manera progressiva, i que cada vegada que assoleix una habilitat nova se li obre la porta d’una altra destresa, que adquirirà més endavant.

1 mes

  • Mou el cap de banda a banda.
  • Fixa la mirada.
  • Respon als sorolls.
  • Tanca la mà quan li toquen el palmell.

3 mesos

  • Aguanta el cap quan l’asseuen.
  • Somriu a la persona que té al davant.
  • Sap fer dos sorolls diferents, com ara ggg, aaa.
  • Segueix amb la mirada qualsevol objecte que es mogui davant seu.

6 mesos

  • S’aguanta assegut amb ajuda.
  • Reacciona quan algú juga amb ell a fer tat.
  • Vocalitza quan li parlen.
  • Agafa objectes.

9 mesos

  • Fa uns primers passos si l’agafen per sota dels braços.
  • Distingeix les persones conegudes de les desconegudes.
  • Diu da-da i pa-pa sense saber què volen dir.
  • Troba un objecte que algú hagi amagat davant seu davall d’un mocador.

12 mesos

  • Camina agafat de la mà d’un adult.
  • Participa en jocs senzills, aplaudeix i imita gestos.
  • Diu “mama” i “papa” i sap què volen dir.
  • Agafa qualsevol objecte petit amb els dits polze i índex.

15 mesos

  • Camina sol.
  • Pronuncia almenys tres paraules.
  • Posa un objecte petit dins d’un got.
  • Fa gargots amb un llapis.

18 mesos

  • S’acota i s’aixeca sol sense que l’hagin d’ajudar.
  • Ensenya les seves sabates.
  • Es treu la roba (sabates i pantalons descordats).

2 anys

  • Corre.
  • Combina dues paraules diferents.
  • Fa servir la cullera, tot i que encara li cau una mica de menjar.

2-3 anys

  • Llença la pilota amb les dues mans.
  • Entén ordres simples.
  • Es renta i s’eixuga les mans sense que l’hagin d’ajudar.

 

La criatura pot tenir un problema en cas que li detectem la presència de qualsevol signe d’alarma, la qual cosa s’ha de comunicar com més aviat millor al facultatiu corresponent per tal de poder prendre les mesures que convinguin. Cal tenir molt present que la detecció precoç d’aquests signes és fonamental perquè, d’aquesta manera, es pot oferir a l’infant una estimulació primerenca.

3-6 mesos

  • No coordina els moviments, està massa quiet, no mou gaire les extremitats, no mostra gaire interès per l’entorn que l’envolta.
  • Als 6 mesos, no aguanta el cap dret.
  • Presenta una desviació dels ulls important.
  • Sempre està encongit, no obre ni tanca les mans.
  • Només es gira cap a una banda i no ho pot fer cap a l’altra.
  • Una cama o les dues estan descoordinades.
  • No pot fixar la mirada en un objecte (alineant bé els ulls) ni pot seguir amb la mirada el que es mou davant seu.
  • No reacciona davant de cap so, ni mou el cos ni cap extremitat per intentar localitzar-ne un.

6-9 mesos

  • No expressa cap emoció.
  • No es relaciona amb l’entorn, sembla que n’estigui al marge.
  • Bloqueja del tot una part del seu cos.
  • No respon a cap estímul auditiu o li costa molt localitzar els sons.
  • No mostra cap interès per explorar l’entorn que l’envolta.
  • Al final del tercer trimestre no pot reptar o repta sense acompanyar-se de les cames.
  • L’estrabisme es manté o augmenta.

1-3 anys

  • Als 12 mesos, no imita cap gest, no assenyala res amb el dit índex ni entén cap prohibició.
  • Als 15 mesos, no entén cap ordre per molt senzilla que sigui.
  • Als 18 mesos, encara no camina sol ni realitza cap joc imitatiu.
  • Camina bé però ensopega cada dos per tres.
  • No sap trobar un objecte que algú ha amagat davant seu.
  • Marxa amb les cames entrecreuades.
  • Camina de puntetes.
  • Una banda del seu cos és lleugerament més rígida i no coordina quan camina o corre.
  • Li tremolen les mans o té poca traça a l’hora de fer treballs de precisió (dibuixar, agafar cubs, etc.).
  • No compleix ordres senzilles.
  • No participa en conductes i jocs estereotipats.
  • Estableix relacions pobres amb els altres infants.

 

De vegades, sense ser-ne conscients i sempre amb la millor intenció, els pares cometen petits errors durant el creixement i el desenvolupament dels fills. A continuació veurem quins són els més habituals durant el primer any de vida del nadó:

0-3 mesos

  • Col·locar-lo al bressol sempre de bocaterrosa.
  • Hiperestimular-lo (tot i que és bo estimular-lo, mai no se l’ha d’estimular per sobre de les seves possibilitats).
  • Donar-li el biberó sempre pel mateix costat.

3-6 mesos

  • No deixar que entri en contacte amb superfícies dures, com ara el terra, i col·locar-lo sempre sobre superfícies toves.
  • No deixar que es mogui al seu aire, obligant-lo a estar al bressol, la cadireta, la gandula, etc., i no donar-li l’oportunitat de moure’s per altres superfícies.
  • Asseure’l quan encara té l’esquena massa tova i encara no ho pot fer per si sol.
  • Excitar-lo o estimular-lo amb escreix.
  • Sotmetre’l a horaris i ritmes de menjar i dormir massa rígids. Cada nadó s’ha d’anar adaptant a un ritme propi, tot i que dins d’un ordre.

6-9 mesos

  • Asseure’l abans que pugui fer-ho per si sol o deixar-lo assegut massa estona.
  • Fer servir el parc i el caminador (de vegades no deixen que es mogui gaire i d’altres n’acceleren el desenvolupament normal perquè fan que es posi dempeus abans que estigui preparat per fer-ho).
  • Ensenyar-lo a caminar (no cal ensenyar a caminar als nadons).
  • No deixar-lo mai a terra.

9-12 mesos

  • Tenir la criatura asseguda tot el dia.
  • Creure que qualsevol manera de gatejar és bona.
  • Escurçar l’etapa de gateig posant-lo en un caminador o agafant-lo cada dos per tres perquè camini.
  • Fer servir el parc, perquè li limita l’àrea per la qual pot caminar.